Dins de tot el ventall de freqüències que els radioaficionats podem utilitzar, no totes son idònies per utilitzar en cas d’emergència. La IARU recomana les següents freqüències:
Ona Curta HF
3.760MHz, 7.110 MHz, 14.300MHz, 18.160MHz, 21.360MHz, totes elles dins de l’espectre de les ones curtes (H.F. Hight Frequency 3-30 MHz), la peculiaritat d’aquestes freqüències fa que siguin idònies per intercanvi de missatges a llarga distancia entre 500 i 4.000 Km, tot sempre depenent de les condicions de propagació que estan afectades per l’època de l’any o l’hora del dia.
Aquestes freqüències acostumen a ser reflectides en la capa “F” de la ionosfera el que fa que el senyal pugui ésser escoltat a llargues distancies. Existeixen les Comunicacions de Radioaficionats tècniques conegudes com Near Vertical Incident Skywave (NVIS), per la que el senyal radiat és el més vertical possible i així la reflexió torna a terra sobre la mateixa vertical, aquesta tècnica es molt utilitzada per els militars i s’esdevé com la idònia per les comunicacions locals en cas d’emergència.
Les freqüències idònies per la realització del NVIS són les de 7.000 MHz (40m) durant el dia i la de 3.500 MHz (80m) durant la nit. Les antenes no han d’estar massa separades del terra i amb poca potència (30 Watts) es pot realitzar un circuit de comunicacions.
Durant els dies 8 al 14 de gener del 2016 es va realitzar una prova de NVIS en el nostre territori a càrrec dels Doctors Ben Witvliet i Erik Van Maaen de la universitat de Twente d’Holanda i la Col·laboracio de la Universitat La Salle. Aquest estudi esponsoritzat per la EurAAP (European Association on Antennas and Propagation) va demostrar que amb antenes dipols a baixa altura a la freqüència de 7.100 MHz amb una potencia de 1 Watt es podria comunicar pràcticament a tot Catalunya. Es varen situar sis transmissors dins d’un radi entre 80 i 160 Km de un receptor situat a la Catalunya Central, els transmissors transmetien un senyal continu identificat per codi morse separats uns pocs cicles, els transmissors estaven constituïts per dos transmissors de 1 Watt, que alimentaven a dos dipols en “V” invertida que transmetia en polarització vertical i horitzontal per tal d’estudiar el comportament de la reflexió NVIS a la ionosfera. En la figura adjunta és pot veure com el senyal de tots els transmissors eren rebudes des de Barcelona amb un simple fil tirat al terrat d’un edifici.
Ones Ultracurtes VHF/UHF
La freqüència de 144 MHz (VHF, Very High Frequency) també és la més utilitzada en aquests casos. Les comunicacions són de curta distància (vehicles i amb visió directa), és una banda molt popular on existeixen innumerables equips tan portàtils com mòbils de baix consum i grans prestacions, les antenes també son de petites dimensions (1 metre). També existeix una xarxa de repetidors que en el cas de Catalunya cobreix gran part del territori, aquest repetidors són de gran cobertura, més de 50 Km, i en el cas d’emergència es pot enllaçar una unitat mòbil o portàtil a més de 100 Km.
Una xarxa similar però de menys cobertura és la que es disposa a freqüències de 432 MHz (UHF, Ultra High Frequency) tot i que amb l’ús de repetidors la cobertura pot ser excel·lent. Els repetidors a més compten amb sistemes d’alimentació solar i actualment existeix una xarxa de repetidors compatibles analògics i digitals amb tecnologies de veu i dades DStar i DMR.
Potser la xarxa més desconeguda o poc aprofitada és la de APRS (Automatic Packet Reporting System, basat en el protocol de radiopaquet d’aficionats AX25). Es tracta d’una xarxa de dades a temps real en la que es pot monitorar la situació d’una estació mòbil. Es poden usar equips analògics FM convencionals convenientment connectats al módem de dades APRS.
Les comunicacions de radioaficionats les dades de les estacions meteorològiques o altre informació que pot ajudar en cas d’emergència. Aquesta informació també està disponible a la xarxa a la web: www.aprs.fi
El mode digital APRS va ser dissenyat per donar suport, intercanvi ràpid i fiable d’informació en temps real dels esdeveniments o xarxes locals. El concepte, que es remunta a mitjans 1980, és que tota la informació és transmesa immediatament a tots els membres de la xarxa i totes les estacions disposen de la mateixa informació estàndard. La informació s’actualitza de forma redundant, però a una taxa de descomposició de manera que la informació antiga s’actualitza amb menys freqüència que la nova informació. Atès que l’objectiu principal és l’intercanvi constant d’informació entre tots, APRS ha establert formats estàndards no només per a la transmissió de la posició, estat, missatges i consultes, sinó que també estableix directrius per a la pantalla perquè els usuaris dels diferents sistemes de seguiment puguin veure la mateixa informació d’una manera consistent (independent de la pantalla o sistema de Maping que s’utilitzi).
Les dues imatges de sobre donen una idea dels tipus d’informació disponibles per l’aficionat al APRS. A l’esquerra hi ha la ràdio Kenwood D710 mostra la llista de canals, i de la dreta visualitza un mapa amb la ubicació d’altres estacions APRS referenciades per el GPS.
Les comunicacions digitals d’aficionats han evolucionat molt ràpidament en la ultima dècada. Les aplicacions modernes tenen la capacitat d’enviar correu electrònic des de i cap a Internet des de ubicacions remotes, aquestes comunicacions denominades “teclat-teclat” son capaces de descodificar-ne amb senyals molt febles; La representació gràfica de la posició de les estacions poden oferir solucions de seguiment i comunicació molt eficients del que s’anomena “última milla” La ARRL organitza el ”Field Day”, dia de camp, és la activitat més popular de radio que es celebra cada any als EUA i Canadà, amb la finalitat de realitzar comunicats amb estacions portables i senzilles. També es una oportunitat per provar els equips de emergència i així tenir-los a punt en cas de catàstrofe.